Posts tagged cava

Llagostins al cava

2

Llagostins al cava-BR

Ingredients per a 4 persones:

20 llagostins (poden ser congelats).

2 cebes petites.

3 branques de farigola.

2 gots de cava.

1 got de nata liquida.

60 g de mantega freda.

1 cullerada de julivert picat. (més…)

20 coses que cal saber per gaudir plenament del cava

Un nou cava amb raïm de Masquefa

0

Freixenet elabora un nou cava rosat amb raïm de Masquefa

Elyssia Brut Pinot Noir

Amb raïm collit de les vinyes del Mas Bernic de Masquefa, Freixenet ha elaborat un nou cava rosat, el cava Elyssia Brut Pinot Noir, fet amb una barreja de 85% de la varietat de raïm francès Pinot Negre i 15% de la varietat del raïm català Trepat. El Pinot Negre d’aquest cava és el raïm cultivat a la finca del Mas Bernic.

Aquest nou i jove cava rosat ha estat força ben acollit i ha tingut una bona critica, recentment ha estat el millor puntuat a la guia Repsol amb 97 punts.

L’Elyssia Brut Pinot Noir és un cava amb un color viu i suau rosat-gerd, un intens aroma de gerds madurs, groselles, cireres i mores, amb un gust de sensacions afruitades, saborós i llaminer, un punt d’acidesa refrescant i un final llarg i persistent de fruites madures. Té un grau de 11.50 % volum i unes bombolles abundants de mida mitjana que formen una bona corona.

Diuen que el cava Elyssia Brut Pinot Noir és ideal per acompanyar els peixos fumats, els salats, els assecats, amb oli, amb vinagre, els marinats: salmó, bacallà, anxoves, tonyina, bonítol, moixama, arengades, … i també per acompanyar plats de pasta, formatges tendres, fritures i tota mena de tapes i aperitius.

font

Pernilets de pollastre amb magranes i cava

2

Ingredients per a 4 persones: 

8 pernilets de pollastre 

3 magranes (madures) 

1 copa de cava brut

Sal

Pebre

Oli 

 

Elaboració: 

En una cassola amb oli daureu els pernilets salpebrats, mentre desgraneu les magranes i trituraeu-les (reservar una part per a decorar), quan els pernilets estiguin daurats afegiu la copa de cava i evaporeu, seguidament afegiu les magranes trituradas i coeu 30 minuts. Treieu els pernilets, coleu la salsa, col·loqueu de nou la salsa amb els pernilets, proveu de sal. Coeu 3 minuts més.

Diccionari vitivinícola

0

 abccava.jpg

 

 

Borró: Gemma d’on brotaran les noves branques.

Brocada: Sarment podat normalment a dos borrons i d’on sortiran els sarments productius a la primavera.

Cava: Vi escumós de qualitat que resulta de sotmetre el vi a una segona fermentació dins l’ampolla. Aquesta és la denominació oficial que s’utilitza pels escumosos produïts a Catalunya i a algunes altres zones molt concretes de l’Estat. Una cava també pot denominar aquella zona del celler, sovint subterrània, dedicada a la conservació i emmagatzematge del vi.

Celler: Local on s’elabora el vi i on aquest madura i s’envelleix.

Cep: Cadascun dels espècimens de Vitis Vinifera que formen una vinya. Aquest terme s’utilitza sovint per designar la soca de la planta.

Circell: Filament que treuen a la part oposada del borró dels sarments, en algunes varietats molt abundants.

Criança: Període durant el qual les ampolles reposen a la cava, per tal que es produeixi el necessari envelliment del vi. El cava ha de tenir una criança mínima de nou mesos.

Cupatge: Mescla de diferents vins amb la qual s’obté el vi base que s’ha de transformar en cava.

Degollament: Acció de destapar les ampolles de cava per tal d’eliminar el solatge que han deixat els llevats, un cop produïda la segona fermentació i després de passat el període de criança.

D.O.: Sigles de Denominació d’Origen. Aquesta denominació qualifica el vi i garanteix el seu origen.

Esporga: Acció per la qual es neteja una planta de fulles i branques inútils o sobreres.

Fermentació alcohòlica: Procés químic pel qual els sucres del most esdevenen alcohol.

Licor d’expedició: Vi dolç que s’afegeix per donar al cava el punt de dolçor desitjat.

Llevat: Nom que es dóna als fongs unicel·lulars que permeten la fermentació.

Most: Suc del raïm sense fermentar.

Pàmpol: Nom que rep cadascuna de les fulles del cep.

Pistola: sarment podat a 6 – 10 borrons, típic de la poda llarga.

Poda: Acció per la qual es tallen els sarments sobrers d’un cep.

Vas: Consisteix en un tronc recte d’altura variable sobre el qual estan distribuïts els braços on van situades les brocades.

Royat doble: formació en cordó que consisteix en un tronc recte de 50-70 cm d’altura del qual surten dos troncs arquejats i en direcció oposada horitzontalment i sobre els quals s’assenten les brocades que han de portar els sarments de producció.

Guyot: consisteix en un tronc sobre el qual s’assenten un o dos conjunts brocada pistola. El conjunt està format per dos sarments, l’un podat a dos borrons anomenat brocada i l’altra podat a 6-10 borrons anomenat pistola o verga.

Pupitre: Suport inclinat on es col·loquen cap per avall les ampolles i on es remouen, amb l’objectiu de dipositar els sediments al coll de l’ampolla, al costat del tap.

Rima: Filera d’ampolles col·locades en posició horitzontal al fons de les caves per aconseguir la segona fermentació.

Sarment: Cadascuna de les branques dels ceps.

Tiratge: Acció d’omplir l’ampolla amb vi, sucres i llevats. Aquesta acció és prèvia a la segona fermentació.

Varietat: Qualsevol dels diferents tipus de raïm que hom pot conrear. Cada varietat té les seves característiques pròpies pel que fa a color, consistència, sabor, etc. Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Ull de Llebre són varietats tradicionals al Penedès. Cabernet Sauvignon, Chardonnay o Gewürstraminer són varietats adaptades al Penedès durant les darreres dècades.

Verema: Collita del raïm que es realitza a la tardor. 

Vi: Beguda alcohòlica resultant de la fermentació del most.

Vinya: Camp plantat de ceps. També es pot utilitzar aquest mot per designar cadascun dels espècimens de Vitis Vinifera.

Vinificació: Nom que rep el procés pel qual el most es transforma en vi.

Xampany: Nom que rep el vi escumós elaborat a la regió francesa de la Xampanya.

 

Procés d’elaboració del Cava

0

 

 

El primer pas en l’elaboració del cava consisteix a omplir l’ampolla amb vi, llevats i sucres, i tapar-la hermèticament. A aquest primer pas se’l coneix amb el nom de tiratge. Aquesta ampolla és la que arribarà a mans del consumidor final i ha de tenir la resistència necessària per a poder suportar les sis atmosferes de pressió que hi haurà dins quan s’hagi finalitzat el procés. El vi que serveix de base per elaborar el cava és producte de la mescla de vins procedents de diverses varietats de raïms. Les tres varietats més utilitzades a Catalunya són: Macabeu, Xarel·lo i Parellada. En alguns casos es fa servir la varietat coneguda amb el nom de Chardonay. Cada productor elabora la mescla segons la proporció que consideri més adequada per aconseguir el cava desitjat. Aquesta combinació de vins és coneguda amb el nom de cupatge.

 

rima.jpg

A continuació cal baixar les ampolles a les caves, on reposaran horitzontalment en rima, i comença la segona fermentació, que es produeix dins la pròpia ampolla. Aquesta fermentació és causada per l’acció dels llevats sobre el sucre: aquest es transforma en alcohol i en diòxid de carboni, que forma les bombolles i la conseqüent escuma. Així, la pressió dins l’ampolla augmenta fins arribar a les cinc o sis atmosferes. El temps mínim de repòs és de nou mesos, temps exigit per la normativa del Consell Regulador del Cava, però alguns hi acostumen a estar més temps per tal de potenciar al màxim les qualitats del producte. Fins i tot hi ha caves que arriben a estar-hi uns quants anys; és el cas del gran reserva.

 

enpupitres.jpg

 

Aquest temps de repòs és conegut amb el nom de criança. Quan s’acaba, les ampolles es col·loquen cap per avall en un suport inclinat ple de forats que s’anomena pupitre. Aquesta operació es fa amb la intenció que el solatge que queda dels llevats baixi i es dipositi al costat del tap. Durant un temps, les ampolles es remouran manualment, sense abandonar la posició inclinada, per tal de facilitar aquest procés de sedimentació.

 

 

degorjant1.jpg


Després de la remoció als pupitres es duu a terme el degollament. Aquesta important operació consisteix a destapar l’ampolla per eliminar els sediments dipositats al seu coll. Finalment, pot afegir-se una petita quantitat de licor d’expedició, sempre en funció del tipus de cava que s’està produint. Aquest licor és un vi dolç que s’afegeix per donar al cava el punt de dolçor desitjat. Per compensar el petit volum de líquid perdut durant el degollament, s’afegeix una mica del mateix cava que s’està produint. Segons la quantitat final de sucre el cava es qualificarà, de menys dolç a més, com a Brut Nature, Extra Brut, Brut, Sec, Semisec o Dolç.

 

tapvi.jpg

Finalitzat el procés, cal tapar l’ampolla amb un tap de suro. Aquest tap ha de dur a la base una estrella de quatre puntes, de 7 mm de costat, i el nom del cava i de l’elaborador. Aquest senyal identifica els caves, i només aquells que han seguit escrupolosament la normativa del Consell Regulador del Cava estan autoritzats a utilitzar-ho.


tapcava1.jpg

 

 


Go to Top